La major part del sòl no està reforçat, o només es prenen mesures de reforç nominals per controlar l'amplada de l'esquerda. Les barres d'acer de reforç col·locades a la part superior o superior de la llosa del sòl poden limitar l'amplada de l'esquerda aleatòria a causa de la contracció del formigó, l'estrès de la temperatura, l'assentament de la base, les càrregues externes i altres problemes. Aquest tipus de reforç s'anomena habitualment dispositius de contracció i millora de la temperatura.
La contracció i la millora de la temperatura són diferents del reforç estructural. El reforç estructural se sol col·locar a la part inferior de la llosa de formigó per millorar la capacitat de càrrega de la llosa. La majoria dels sòls estructurals portants estan proveïts de reforços superiors i inferiors al mateix temps, alhora que controlen l'amplada de l'esquerda i milloren la capacitat de suport. A causa de la viabilitat de la construcció i el cost del mètode de reforç de doble capa, el sòl de l'estructura que suporta el sòl no és tan comú com el sòl sense estructura.
Principi bàsic
Si la llosa de formigó es col·loca sobre una base d'alta qualitat i garanteix un bon suport, mentre s'utilitza material de formigó de baixa contracció, l'espai entre les juntes s'estableix a 4,5 m o menys i s'instal·la correctament, generalment no cal reforçar. En general, gairebé no hi ha esquerdes en zones aleatòries o sense costures. Si es produeixen esquerdes aleatòries, l'amplada de l'esquerda també s'ha de mantenir reduïda a causa del petit espai de les juntes i la baixa contracció del material de formigó, evitant així el problema de reparacions o manteniments posteriors.
Quan les lloses de formigó es col·loquen sobre bases de baixa qualitat amb més problemes, hi ha el risc de suport desigual. Quan els materials de formigó ordinaris o d'alta contracció o l'espai de les juntes superen els 4,5 m, cal prendre mesures de reforç per limitar l'aparició d'amplada de fissures. Quan l'amplada de l'esquerda es desenvolupa i augmenta a uns 0,9 mm, l'efecte de transferència de càrrega del bloqueig de l'àrid desapareix, provocant l'esquerda per desplaçament vertical o la "destrucció" de la llosa de formigó.
Un cop això succeeix, les vores de l'esquerda queden al descobert, i és probable que es produeixi una explosió; i la llosa de formigó està subjecta a la compactació de les rodes, especialment quan s'aixafen carretons elevadors d'alt nivell amb rodes dures. Un cop comença el fenomen de voladures, l'amplada de l'esquerda de la superfície augmentarà i el dany de la llosa de formigó al llarg de l'esquerda es deteriorarà ràpidament.
Es requereixen mètodes de reducció i millora de la temperatura quan les juntes de contracció no es permeten a l'obra i no s'instal·lin. De vegades, aquest mètode també es coneix com a millora contínua o sòl sense costures, i es permet un gran nombre de petites esquerdes molt espaiades (90-180 cm) al panell del sòl.
Mètode de control d'esquerdes
En general, hi ha dos mètodes per controlar l'esquerda del sòl:
(1) controlar la ubicació de l'esquerda mitjançant la instal·lació d'una junta de contracció (l'amplada de l'esquerda no es pot controlar),
(2) controlar l'amplada de l'esquerda mitjançant la instal·lació d'un dispositiu de reforç (la posició de l'esquerda no es pot controlar).
Mitjançant el Mètode 1, podem controlar la posició d'esquerdes de la llosa de formigó; l'amplada de la junta retràctil o l'esquerda de la junta està controlada en gran mesura per l'espaiat de la junta i la contracció del formigó. A mesura que augmenta l'espai de les costures i la contracció del formigó, l'amplada de la costura també augmenta. De manera semblant a l'esquerda, si l'amplada de la junta és propera a 0,9 mm, l'eficiència de bloquejar i transferir l'agregat entre els agregats i evitar el desplaçament vertical entre les costures es redueix molt. En vista d'això, molts dissenyadors utilitzen dissenys que condueixen la càrrega com ara barres de transmissió de força, làmines de transmissió de força o dispositius que milloren la continuïtat a la posició de la costura retràctil per garantir una bona transferència de càrrega i limitar el desplaçament vertical entre les costures.
Mitjançant el Mètode 2, permetem l'esquerda aleatòria de la llosa de formigó, però amb acer armat o malla soldada per controlar l'amplada de l'esquerda. En general, aquest mètode no s'utilitza quan s'estableix una costura retràctil. L'esquerdament es produeix aleatòriament, formant nombroses esquerdes petites entrellaçades. A causa de les consideracions d'aparença, aquest tipus de mètode de control d'esquerdes ha de comunicar-se amb el propietari per endavant.
